Comencem l'any nou amb uns
llibres molt complets que relacionen el que més ens interessa en este blog,
l'educació i el cinema.
El primer que comentem és un
llibre del darrer any 2016 que porta per títol "Películas para la
educación: aprender viendo cine, aprender a ver cine" de Carmen Arocena i
Íñigo Marzabal.
Este
llibre ofereix a formadors, docents i pares un manual d'acord amb els
desenvolupaments curriculars previstos en els últims anys de l'educació
secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional bàsica.
Apareixen en el llibre temes sobre els quals discutir entre pares, educadors i
alumnes, tals com la civilització, violència, justícia, felicitat, llibertat,
corrupció, identitat, amor, família i escola, entre molts altres, oferint un
manual de suport per a les diverses etapes formatives ajudant-se d'imatges i
exercicis.
Amb açò, es tracta no solament d'establir el que una pel·lícula diu, sinó,
també, de determinar com diu el que diu. D'ací la doble aspiració última del
llibre: aprendre veient cinema, aprendre a veure cinema. Sens dubte una visió
molt interessant que oferir en les aules.
El segon llibre que
comentarem és de l'any 2014, titulat “Cine, enseñanza y enseñanza del cine” de
Juan Antonio Pérez Millan. Amb este llibre el lector coneixerà els procediments
expressius del cinema i els mitjans d'expressió derivats d'ell, tals com la
televisió, el vídeo o les imatges digitals, tots ells asseguren la comprensió
dels significats de cada obra concreta, condició imprescindible tant per a
poder adoptar una actitud personal davant ella com per a aconseguir un vertader
gaudi de la mateixa, més enllà de la simple acceptació passiva.
Qualsevol
persona està avui exposada des de la infància a l'influx d'aquests mitjans, no
obstant açò, el cinema i el seu llenguatge segueixen estant fóra de l'àmbit
fonamental de l'ensenyament, i és per això que aquest llibre ofereix este
coneixement, no solament des del contingut de les pel·lícules sinó en les
formes d'expressió que es proposen.