dimarts, 29 de novembre de 2016

Pel·lícules amb professors modèlics

A partir de la Web de referencia www.labutaca.net comentarem breument algunes pel·lícules en les quals els protagonistes són professors.

"Adéu,
Mr. Xips" (Herbert Ross, 1969): va sorgir de la mà de James Hilton en 1934. Mr. Chipping, o Xips per als seus alumnes, exerceix la tasca d'impartir llatí a jovens que no mostraran el més mínim interés en la matèria, però unes vacances i un amor extraordinari ho transformaran en el professor més volgut de l'internat. Peter O'Toole va aconseguir una nominació a l'Oscar.

"La llengua de les papallones" (José Luis Cuerda, 1999):
Fernando Fernán Gómez va compondre un dels seus papers més amables gràcies a este mestre d'escola gallega que donava les seues classes primaverals a l'aire lliure, omplint el cap als seus alumnes amb idees lluminoses sobre el món.

"Diaris del carrer" (
Richard LaGravenese, 2007): la pel·lícula va adaptar un cas real, el d'un grup d'estudiants reunits sota la iniciativa "Freedom writers". La professora, i després escriptora de la novel·la en què es basa la cinta, Erin Gruwell es va decidir a apartar-se de les vies troncals dels llibres de text i a ensenyar als seus alumnes, els més difícils de l'institut, un quadre bàsic de valors. Trobem a una Hilary Swank en la línia de Michelle Pfeiffer en "Ments perilloses" (John N. Smith, 1995).

"El somriure de Mona
Lisa" (Mike Newell, 2003): El misteri de la Gioconda no era desentranyat per un grup de noies entrenades per anar a classe de costura, cuina i modals, a fi de convertir-se en modèliques esposes dels suburbis dels cinquanta. En part perquè algunes d'elles acabaven abraçant aquest paper en lloc d'aprofundir en les glòries del coneixement; però un tros important de responsabilitat requeia en la professora Katherine Ann Watson, interpretada per Julia Roberts.

"La classe" (
Laurent Cantet, 2008): Una de les menys discutides Palmells d'Or del Festival de Cannes dels últims anys va ser esta ficció de tints realistes sobre un professor de francés que aconsegueix la meravella de motivar als alumnes d'un dels pitjors barris de París, en teoria sacsejat, com l'aula, per disputes interracials, amb la saviesa d'un mestre que sap molt bé cap a on es dirigeix.

"El club dels poetes morts" (Peter
Weir, 1989): Walt Whitman va popularitzar esta pel·lícula, una de les favorites de tot professor d'institut a l'hora d'intentar guanyar-se l'afecte dels seus alumnes. El ja antològic professor John Keating (Robin Williams) inculcava amor per la poesia en un grup de xics d'un internat anglés.


Ací tenim algunes de les pel·lícules, però tenim molt més cinema amb esta temàtica per a futures entrades espaieres. Esteu atents!